Qui soc?

Soc Juan, i des que tinc memòria he sigut curiós i creatiu. No com un tret puntual, sinó com una manera d’estar en el món. De xiquet ja em fascinava observar a través d’una pantalla: el cinema va ser el meu primer mapa, el meu primer viatge, la meua manera d’entendre la llum, el temps i les històries. Al seu costat van arribar la fotografia, les preguntes constants i el desig profund de comprendre com funcionaven les coses. Amb el temps vaig descobrir que viatjar era la manera més honesta que tenia de continuar mirant el món amb aquells mateixos ulls. Aquella manera de mirar va acabar convertint-se en el meu camí professional i en la meua manera de viure.

Viatjar no ha sigut mai per a mi una fugida ni una simple acumulació de destinacions. Ha sigut, sobretot, una educació emocional, molt semblant a una pel·lícula que es desplega escena a escena. A París vaig aprendre a mesurar el temps mentre menjava un croissant mirant Notre Dame, com si la ciutat es rodara en pla fix, respirant a poc a poc. A Brussel·les, a prendre’m una cervesa al Petit Sablon observant la vida passar sense demanar permís. A Berlín, a perdre’m durant hores en el museu de Mies van der Rohe, entenent que l’espai, com en el cinema, també pot narrar sense paraules. A Londres, a caminar sense rumb per Camden o Brick Lane, on cada objecte guarda una història esperant ser contada. A Roma, a trobar la millor pizza del Trastevere, lluny del focus principal. I a Capri, a agafar un vaixell i deixar que les hores es dissolgueren sobre una mar d’un blau intens, com una escena que no necessita diàleg.

El Brasil em va ensenyar una altra manera d’escoltar. A Praia do Forte, el silenci de les tortugues avançant cap a la mar em va recordar que les imatges més poderoses no sempre fan soroll. Lisboa i Porto, amb el seu disseny imperfecte i lleugerament decadent, em van mostrar la bellesa del pas del temps, eixa pàtina que en el cinema i en la vida convertix allò que hem viscut en identitat.

També m’he perdut —i retrobat— a Palerm i a Buenos Aires; he sentit el pes del temps a Petra; m’he deixat portar per les aromes i els sons del Gran Basar d’Istanbul; he ballat al ritme de Salvador de Bahia i he caminat sota la llum cinematogràfica de Nova York. M’han marcat els contrastos dels Emirats Àrabs, on el futur sembla rodar-se en temps real; la calma suspesa de les Filipines, amb platges que ensenyen a respirar més a poc a poc; i Mèxic, lluminós i vibrant, un lloc on la vida s’expressa amb la intensitat d’una gran història.

Soc, a més, un ferm creient en el poder de la intel·ligència artificial com a aliada creativa. La utilitze per a explorar noves formes de narrar: des de crear un pòdcast fins a compondre una cançó, experimentar amb imatges o desenvolupar noves maneres de contar experiències. Per a mi, la tecnologia no substituïx l’emoció; l’amplifica.

Hui treballe unint viatges, curiositat, tecnologia i emoció per a crear experiències que deixen empremta.